que em mogui, caic i m'alço. No em menystinc.
No, gens. Tinc terres per deixar als nebots i
també tinc nebots. Per què n'hauria de prescindir,
de la descendència? Sí, tinc finques, tinc dona, sóc
eixorc i tinc nebots. I un trast. I una caseta amb
pèrgola vora mar. I deu nebots per disputar-se-la.
No en faig ostentació, de les meves propietats, però
ells les saben perfectament. Això em garanteix visites
quan sóc a clínica, quan és el meu sant i dies així.
Miquel Bauçà, Carrer Marsala.
Editorial Empúries, 2009.
 |
| Tinta xinesa. Marc Vicens, 2010. |