Les garces tenien fama de lladregotes, quan jo era petit
m’explicaven històries d’anells deixats a l’ampit d’una finestra
que sortien volant, d’atacs a cops de bec per una diadema
i de nius que brillaven a dalt d’un arbre plens de monedes i pedres
precioses. Però les garces es queden al peu de la muntanya per
Mascanada i la riera de les Comes, no s’enfilen bosc amunt
i el rellotge el vaig perdre a dalt de tot. M’espera un porc
senglar grunyint amb el rellotge lligat sobre l’unglot, o un ocell
que vola amb l’esfera a sobre l’urpa. És allà al fons de tot, el porta
una branca. L’arbre ara es mira el canell. S’espera. Fa temps.
Espera que em mori.
(...)
Toni Sala, Autoajuda per començar l'any (18) (+)
