dimecres, 16 de març de 2011

Garces


Les garces tenien fama de lladregotes, quan jo era petit 
m’explicaven històries d’anells deixats a l’ampit d’una finestra 
que sortien volant, d’atacs a cops de bec per una diadema 
i de nius que brillaven a dalt d’un arbre plens de monedes i pedres 
precioses. Però les garces es queden al peu de la muntanya per 
Mascanada i la riera de les Comes, no s’enfilen bosc amunt 
i el rellotge el vaig perdre a dalt de tot. M’espera un porc 
senglar grunyint amb el rellotge lligat sobre l’unglot, o un ocell 
que vola amb l’esfera a sobre l’urpa. És allà al fons de tot, el porta 
una branca. L’arbre ara es mira el canell. S’espera. Fa temps. 
Espera que em mori.
(...)
Toni Sala, Autoajuda per començar l'any (18) (+)