humana és la sola espècie que viu
d'ella mateixa. Molts polítics
i financers són uns salvatges
–però amb vint segles de civilitat–
que nomès van darrera el poder,
talment infants darrera les joguines.
Rebutgen la més mínima molèstia
vinguda per uns altres camins.
Emboliquen la cartera amb la bandera.
(I no parlem dels usurers
de les entintats d'estalvi!)
N'hem vist de tots els colors.
Les espines punxen així que neixen.
No ens vénen de nou les males notícies.
¿Se sap on comença el fil
i allà on acaba?
I mentrestant l'Home està sol,
sense sortida, al peu d'un abisme.
Joan Brossa, Complanta.
Passat festes (1993-1995).
 |
| Tinta xinesa sobre paper d'arròs. MarcVicens, 2011 |