Dimarts 30 d'abril de 1940
L'oprobi llançat sobre aquesta apoteosi de la sensació es veu clar
en la lletjor de les paraules que fem servir per parlar-ne.
"Pelarse-la" posa malalt dels nervis, "cascar-se-la" és imbècil,
"acariciar-se" és ridícul, "masturbar-se" és fastigós (hi ha no sé
que d'esponjós en aquest verb, fins i tot en llatí). "tocar-se" no vol
dir res. "Que t'has tocat?", et pregunta el confessor. Esclar! Com
vol que em renti si no? Ho hem debatut llargament amb l'Etienne
i els companys. Jo crec que he trobat l'expressió justa:
Fer-se càrrec d'un mateix. D'ara endavant quan un adult em recomani
que em faci càrrec de mi mateix, l'hi podré prometre sense arriscar-me
a dir cap mentida.
Daniel Pennac, Diari d'un cos.
Traducció de Joan Casas Fuster.
Editorial Empúries, 2012.
 |
| Marc Vicens, 2010. |